A la primavera del 2005 hi havia unes masses grises a les espones, cargolades i seques amb un vedr tímid a sota.
Eren el sialls rostits per la sequera d? aquells anys. Disposats ta tornar a revifar , com sempre.
Aquests matolls que no dónen ni trèuen, no estàn ben vistos ni mal, no fan falta ni perjudiquen res ni a ningú, han estat i estaran abans que nosaltres i després, representen l´eternitat i els sentiments d´anyorança i nostalgia. Arena
Eren el sialls rostits per la sequera d? aquells anys. Disposats ta tornar a revifar , com sempre.
Aquests matolls que no dónen ni trèuen, no estàn ben vistos ni mal, no fan falta ni perjudiquen res ni a ningú, han estat i estaran abans que nosaltres i després, representen l´eternitat i els sentiments d´anyorança i nostalgia. Arena
Si lo tradujera al castellano algunos podríamos entenderlo. Aunque eso habría que verlo. Un saludo desde el anonimato.
ResponderEliminarojala salieran más idiomas en los relatos.
ResponderEliminarlo que entiendan por aqui no esta en mis manos. en otros sitio lo han publicado y ha gustado en catalán y en castellano. Arena